El dissabte 6 de febrer del 2010 va sortir la notícia per primer cop a les notícies de TV3. Era sorprenent, per primer cop la idea, que nosaltres la vivim amb evidentcia, de que la maldat d'algunes persones era conseqüència d'algun desordre malaltís profund. Posteriorment, a El Periòdico i altres medis se'n van fer ressò portant a debats i fòrums. Nosaltres hem recollit la informació que hem pogut trobar al respecte per a fer-ne aquest article.

La jornada la va organitzar a Barcelona la Fundació Vidal i Barraquer amb el títol: “Maldat, delicte i psicologia”. En les conclusions es va dir que tot hi ser un fenomen complex que no es podia explicar d'una sola manera hi havia una part d'origen malaltís. És d'especial interés el que ha dit un psicòleg clínic de l'Hospital de Dia d'Adolescents de Badalona de la Fundació Marc Dangerfield que ha explicat que hi ha un tipus de persones que saben que estan fent mal i que senten plaer per això, i que es poden definir com a "perverses". <<Aquesta perversió és la forma de vida que han adoptat i l'única manera de relacionar-se amb la resta de la societat, i la "satisfacció" que senten quan actuen els fa seguir endavant. Una de les característiques d'aquest col·lectiu és que intenten presentar les coses dolentes com a bones a través d'enganys i són plenament conscients que estan fent mal>>.

És cert que es va fer referència a diferents tipus de comportaments maliciosos que poden tenir més o menys consistència de malaltia; per la gent de Sellent, però, és d'especial interés les paraules que hem ressenyat a sobre ja que hi ha constància de que el presumpte psicòpata de Sellent després d'haver actuat i quan la víctima està en presencia del mal que li ha causat, aquell s'hi presenta com si no en sabés res o com un espectador innocent passant amb el tractor, llaurant el camp del costat, etc. És el moment en que n'obté la satisfacció i, a part de la seva repetició durant anys i l'increment en la seva perversitat, és la pauta que més apunta cap a un comportament malaltís.

També estem d'acord en que la llavor malaltissa no hauria perquè acabar necessàriament en un estat de malaltia crònica. Tal com diuen, és un comportament complex i com a comportament una educació acurada i ben encaminada podria orientar i compensar les mancances de la persona malalta, perquè, no perdem de vista que aquest comportament de maldat té una base de mancança de capacitats que caldria que un expert acabés de definir. Nosaltres creem que estan molt relacionades amb la capacitat de relació amb els demés. Aquestes mancances no necessàriament impliquen una deficiència en la intel·ligència, la capacitat d'adaptar-se a les contrarietats i necessitats de la vida.

Al respecte de la capacitat intel·lectiva, van dir els doctors i experts que quan major era aquesta més gran era la seva perversitat, la seva capacitat de planificar i “refinament malèfic”. Així que el 'nostre psicòpata' se'n va lliurant sense conseqüències, va aprenent com sortint-se'n i aprenent-ne cada cop més. La mancança d'empatia i el plaer que li pugui provocar veure patir les seves víctimes són operacions que es desenvolupen en una part del cervell més relacionada amb els sentiments, mentre la intel·ligència està més relacionada amb el l'òbul frontal del cervell que es característica dels humans.

Els criteris difereixen i en els fòrums i debats, (és a dir de gent no experta en el tema) s'hi troba una opinió estesa de considerar que la maldat és una qüestió d'aptitud més que de malaltia. També ens volem fer la pregunta que va més enllà de la nostra capacitat per a contestar-la: Quan en una persona la qual carta astral de neixement indica amb la influència adversa de Saturn, Urà i sobre tot de Plutó que l'individu serà malèfic i destructiu, com s'ha d'interpretar el seu comportament que realment és malèfic i destructiu?

Al nostre parer, caldrà molta feina a fer per seguir estudiant el funcionament del cervell i entendre que el nostre comportament és conseqüència del bon ho mal funcionament d'aquest òrgan i de com l'educació l'ha configurat sense oblidar d'aprendre de com la astrologia afecta a la constitució humana, soma i psíquica-ment.

La línia divisòria entre una persona mentalment sana i una persona malalta no és gens clara ni ben definida. En la literatura només trobem a Abraham Maslow com autor que hagi estudiat el què és estar sa. Tots els estudis s'han decantat tradicionalment a estudiar la malaltia i com sortir-ne d'ella. Si tenim en compte la complexitat de les persones i, sobre tot, que no hi ha dues persones iguals, podem entreveure la gran dificultat que representa ubicar algunes persones a una banda o l'altra de la línia divisòria. Quan la gent d'un poble com Sellent ha d'abandonar les seves propietats, que en alguns casos era el seu sustent econòmic, per evitar un risc per seva seva vida com a conseqüència de l'existència d'aquest que anomenem 'el psicòpata de Sellent' i ni els òrgans social ni de justícia no són eficaços per aquests casos, caldria que algun estament mèdic pogués intervindre per col·locar les coses al seu lloc.

Aquest hivern ha desaparegut l'equivalent a més d'una càrrega d'un remolc de tractor de llenya d'una era de Sellent. Des de la carretera pública a l'era hi ha uns 700 m de distància per camí privat i la llenya en qüestió eren troncs de roure i alzinera de gran pes que esperaven ésser asclats. Es dóna el fet que el psicòpata de Sellent ha impedit reiteradament de poder-hi fer una barrera al principi del camí privat. Diu el propietari que té el permís de l'obra de l'ajuntament degudament autoritzat però cada cop que la comença el psicòpata en qüestió la fa malbé. N'és per tant el responsable en última instància. De totes maneres, la passada tardor, un veí del municipi va anar amb intenció de comprar-li llenya i després de parlar li va dir que podia anar a buscar precisament la d'aquella era (que no era, és clar, de la seva propietat). A més, de com es costum en ell quan se sent en confiança, va fer referència amb orgull que en un dels atacs que havia fet lamentava de no haver-lo acabat dramàticament – “Ja l'hauria d'haver matat” – va dir. La llenya, pot ser la va vendre com si fos seva, o pot ser var convidar, de nou, a algun client a anar-la a buscar.

Després de tantes denúncies als mossos d'esquadra, als jutjats i a assumptes socials sense veure resultats positius, el que ens queda és la denúncia pública que és pel que estem escrivint ací. Igual que varem decidir de fer amb els països que comencen guerres de evitar de compra'ls els seus productes, amb les empreses que no respecten el codi ètic comercial, de publicar als fòrums les nostres males experiències i deixar de comprar els seus productes, el mateix tenim que fer amb els autònoms que no respecten el codi ètic social. És la força de justícia que tenim cada un dels ciutadans per a forçar a fer un món millor i no alimentar aquelles conductes nocives.

Parlant en general, aquests últims anys s'ha alimentat una cultura de la estafa on la paraula ha perdut per complert el seu valor i estafar arriba fins i tot a ser ben vist. Les situacions de crisis són etapes on la societat demana un canvi o, molts canvis. El món necessita una sostracada per alliberar-se de tota la porqueria que s'hi ha quedat enganxada i començar sobre bases noves i netes i més ben adaptades al actual enton.

Les coses no són mai per sempre i la saga dels malvats també algun dia s'acabarà. Cal que a Sellent treballem pensant en el dia de demà, en el futur esperançador que esdevindrà el dia que Sellent quedi alliberat.

Restes de la llenya sostreta

Nou acte terrorista:

El dimecres 28 de maig en ben dinat, la víctima amb la seva parella arribaven a la seva casa de Sellent. Com que havia plogut de poc, hi havia fang i tolles. Ja havia passat la seva barrera i aturat al voltant de casa. Al baixar s'adonaren que sortia vent d'alguna roda del costat dret, va girar el vehicle per col·locar-se en camí obert amb la qual cosa va tornar a passar per la mateixa tolla de fang que ja havia aixafat d'arribada. Amb això se li van punxar les altres dues rodes.

Va trucar al mecànic que es va presentar una hora més tard. Van voler deixar el cotxe arrecerat, així que el varen empènyer amb la grua. Al fer això, la grua també va aixafar la trampa que havia parat el terrorista i també va punxar una roda. Van arreglar la roda de la grua i se'n van endur per arreglar les quatre del cotxe de la víctima.

A l'endemà el propietari del vehicle va arribar a l'indret on havia deixat el vehicle sense rodes i el que es va trobar és el què es pot veure en les fotos: amb algun objecte contundent durant la nit, el terrorista es va dedicar a donar cops al vehicle per tota banda, trencant-li casibé tots els vidres, finestres, parabrises, fars, llums, porta del conductor, fent, en definitiva inviable la seva reparació.

Un cop denunciats els fets, els mossos d'esquadra, varen aixecar acta dels fets el dia 2 de juny, dilluns.

La víctima no és la primera vegada que pateix agressions físiques d'un veí (vegeu el diari el Segre del 16 de gener del 2002) i atacs a les seves propietats en diverses ocasions. També podeu llegir sobre altres atacs terroristes en l'apartat dedicat al terrorisme d'aquesta mateixa web.

Conclusions: El vàndal havia preparat algun artefacte pungent dins de la tolla d'aigua enfangada al costat dret per on passa la rodera en el sentit d'arribada. Un acte fred, calculat i maliciós amb la intenció que hi caigués, no qualsevol vehicle, si no concretament el de la víctima que era l'únic que podia accedir a dins de la seva propietat. Ens van informar també que anteriorment havien fet caure la paret d'un altre accés. Vistos els fets actuals in situ es pot interpretar que d'aquesta manera obligava a la víctima a passar per un lloc concret, on pararia la trampa. El terrorista (és l'únic nom que es pot donar a qui intencionadament vol causar terror a la població), devia estar a l'aguait per quan el vehicle caigués a la trampa, assegurar-se que el conductor marxés i quedés el cotxe sol per rematar la feina. Un acte fred i calculat que només es pot entendre en termes d'una ment malalta i/o depravada més pròpia d'una pel·lícula de l'Alfred Hitchcock que de la vida real del segle XXI.

En acabar de recollir la informació d'aquest reportatge em va quedar un fastigós regust. No sol vaig notar un sentiment de culpa en les víctimes, més propi dels maltractaments domèstics, si no que altra gent amb qui vaig parlar deixaven la culpa difuminada com si hi pogués haver alguna raó que pogués justificar la bestialitat dels fets.

Un dels objectius d'aquesta edició és lluitar donant-ho a conèixer a la societat, no sol contra aquest terrorisme més propi de la era dels neandertals, si no també contra el terrorisme implícit en les idees que sembla donar cobertura a aquesta mena de 'kale borroca'.

Pos data: Es va trobar dins la tolla de fang on es van punxar les rodes un tros de volant* esmolat que òbviament hi havien colgat intencionadament. * Un volant és com una falç, però de mida major.

Incendis al Bosc de Sellent

El pic del sud-oest anomenat Pic dels Tres Senyors, situat a sobre del Coll de la Mola, és l'extrem oest del Bosc de Sellent que s'extent fins una llau abans del Codó, on al Riu de Sellent se li ajunta el Riu de Valldarques i ocupant des de la carena fins al riu. La carena, després de la llau fonda, fa trencada amb el terme de Valldarques i Gavarra. Del bosc en són copropietaris els 'residents a Sellent' en base a uns estatuts. Els copropietaris fan periòdicament reunions. Va ser en una d'aquelles reunions de la dècada dels 80 quan un dels copropietaris volia que un altre propietari abandonés la propietat del bosc per no haver assistit a la reunió. La raó per la qual no havia assistit era perquè la seva esposa estava de part del seu primer fill. Un comportament dèspota sens dubte per part del què, per aquesta raó, volia fer fora al nou pare. Va ser llavors quan a més va amenaçar de cremar el bosc.

En els tres – quatre - anys següents, el bosc de Sellent es va encendre cada any, cada estiu. Això va passar entre els final de la dècada dels 80 i el principi dels 90. En un dels incendis, els bombers, des de l'helicòpter van poder veure com un home amb un gos roig corria per dins del bosc lo qual assenyalava cap a algun veí.

En les investigacions, els bombers van poder descobrir les diverses tècniques que l'incendiari feia servir per provocar-los. Sistemàticament, qui havia fet les amenaces en la reunió en cada incendi (cosa gens habitual en ell) se'l veia prenent una cervesa al bar del poble. La tècnica més habitual per provocar els incendis incorporava un sistema retardador. També un familiar del presumpte incendiari anava a veure a l'arcalde cada alendamà dels incendis.

Finalment els incendis del bosc es van acabar gràcies a la visita de la Guàrdia Civil al presumpte incendiari, la decisió de l'ajuntament de pagar als veïns residents perquè vigilessin qui hi fiqués el foc i l'abandonament del nou pare que havia faltat a la reunió de la junta de propietaris.

Podem deduir que presumiblement l'incendiari a més d'aconseguir el què volia, encara va ser premiat amb uns diners.

Han estat fonts d'informació, testimonis dels fets. Sellent.Cat no revela identitats a fi de preservar la seguretat de les persones.

Una llarga tradició

Podríem pensar que això és un fet aïllat; d'això, res de res, Sellent arrossega una llarga tradició de delinqüència i els presumptes autors per sospites, pels mòbils, per les circumstàncies, sempre giren al voltant d'una mateixa família com a origen de mal.

Recordem-ne alguns dels més sonats:

La família que anomenarem 'δ' esperava rebre en herència uns camps que finalment no van rebre. Encabat en un dels camps, que era un hort, s'hi va morir tot el que hi havia plantat. Això només era possible perquè l'havien ensofatat amb herbicida o similar.

............

En una altra ocasió, van llançar pedres al mig del camí, no pas xiques per forçar a una conductora a que passés per un altre camí...

.............

En una altra ocasió, una mànega d'aigua de grans dimensions va desaparèixer. Posteriorment va aparèixer usant-se en terres de la casa 'δ'.

.............

Com podeu consultar al diari “Segre” del Dimecres, 16 de Gener del 2002, un veí va ser agredit amb cops de bastó al cap per un altre veí. L'agressor va ser condemnat judicialment a pagar una indemnització a l'agredit. Com que no la volia pagar, però, el varen haver de tancar al calabós unes quantes nits.

.............

Un tractor que va deixar de funcionar, al portar-lo al mecànic va resultar que hi havien ficat aigua al dipòsit de gasoil i no va ser a la benzinera perquè havia estat funcionant bé; el propietari estava patint agressions per par d'un membre de la família “δ”.

Amenaces i el primer cotxe cremat

El 7 de maig del 2006 el membre de la família “δ” va amenaçar de mort a un altre veí i li fer baixar una gran pedra al camí per impedir que pugues anar-se'n; afortunadament el camí no va quedar ben tancat. De nou va resultar condemnat per la justícia a una multa. Des d'aleshores aquest veí a patit un seguit gairebé innombrable d'agressions a la propietat: Dels bens artificials que estesin al exterior, no n'ha quedat cap d'indemne. Li han furtat tot el que era possible de furtar. Li han destruït l'obra que estava fent per protegir la propietat. Obert camins per la propietat i transitat per sobre de la propietat.

Finalment la nit del divendres 13 al 14 d'abril del 2007 i entre les 9 i la 1 de la nit li va cremar el cotxe. Era una nit fosca i plujosa i aquella nit no s'hi movia ni un sol cotxe. Havia deixat el vehicle vora la carretera pública ja que degut al fang temia no poder sortir de la seva propietat cas de baixar-lo a dins. Un testimoni va veure cremar el cotxe a la nit. L'incendiari havia forçat la porta del copilot i presumptament amb un combustible accelerat la combustió. Aquest és encara un cas judicialment obert.

A Sellent es pot ben dir que estem a les mans de Deu (o pot ser hauríem de dir, del dimoni). Ens hem posat a les mans de la justícia, tot i tenir la certesa, però, de qui n'és el culpable, avui dia el sentiment que tenim el sellentins és que la justícia protegeix més els drets dels delinqüents que no pas els de les víctimes. La subseqüent conseqüència de tot això és que els sellentins hem d'abandonar les propietats, la casa, i fins i tot el modus vivendi, i moure'ns amb molta precaució pel terme.

Maldat o malaltia

Un dels punts dels estatuts del Bosc de Sellent és que per ser-ne propietari cal, viure a Sellent o en períodes curts fer foc dins de la casa. Això, antigament era una manera de dir que s'hi vivia ja que la llar de foc era la manera habitual de cuinar. Aconseguint fer marxar als veïns, el presumpte delinqüent pot aconseguir fer-se propietari exclusiu del bosc. Des d'un punt de vista objectiu, és una actitud força absurda ja que dels boscos avui dia únicament se'n explota la fusta que tampoc no ve a ser un gran negoci. L'esmentat terrorista no té descendència i ja és una persona major per tenir fills. Per tant, si és això el que pretén, ho fa més per una obsessió, una cosa volguda ancestralment i no ha sabut desfer-se ni de la avarícia ni de la vanitat, o per alguna altra raó amagada més endins i més incomprensible de la mentalitat humana; també es possible que la possessió de propietats doni seguretat al individuo. De totes maneres, degut a que alguna víctima del què, simplifiquem amb el nom de terrorista, no forma part dels copropietaris del bosc, i el comportament reincident, premeditat i fredament calculat de l'agressor, fa pensar que ens trobem amb una persona malalta obsessiva. Sabria distingir entre el be i el mal, ja que actua habitualment de nit i buscant a les víctimes en situació més indefensa. Això no treu que el comportament sigui l d'una persona malalta.

Recentment s'ha jutjat la persona de Pedro Jiménez per l'assessinat de dues estudiants per la policia nacional. Ha resultat ser un psicòpata que distingia entre el bé i el mal.

S'han consultat la assistència social, la defensa de les víctimes dels mossos d'esquadra així com lletrats; la resposta però, és que l'únic que pot ordenar un anàlisi psiquiàtric forense és el jutge. La nostra opinió, sense ser la de l'expert, és que alguna cosa no funciona bé en una persona amb un comportament com el que ha demostrat amb tants anys i, francament, estem acollonits. Quan el cap d'algú no funciona bé, el què ens pot passar és imprevisible.

Si hi ha algú que sàpiga què fer, com es pot sortir d'aquesta situació, s'agrairà la seva aportació que podeu fer a terror@sellent.cat

Cotxe cremat la nit del divendres 13 al dissabte 14 d'abril del 2007

La porta estava forçada amb palanca, per prendre el foc a dins

zoom

Personalitats decisives

Picant en la imatge del costat podreu descargar-vos la carta natal del presumpte psicòpata de Sellent.

Molts del problemes socials es deuen al desconeixement, la ignorància, la falta de comunicació...

El fet que el pare estés fitxat pels mossos d'esquadra i que fos molt problemàtic al poble, fa pensar que hi ha d'haver un problema genètic hereditari. Si el presumpte psicòpata presenta un quadre de TOC (trastorn obsessiu compulsiu) pel fet que, tot i saber que està fent el mal, no es capaç de controlar-se i, fins i tot, atenent-se al fet que quan se sent en confiança, li agrada riure-se'n de les seves malifetes i lamenta no haver estat més contundent, estaria clar que el problema rauria en el cervell. La falta de desenvolupament del lòbul frontal porta a la falta de capacitat de relacionar-se socialment i de la manca d'empatia (capacitat de saber-se possar al lloc dels altres). Per altra banda, l'hipotàlem juntament amb el cerebel formen el cervell animal. El cervell doncs, s'ha anat desenvolupant partint d'un cervell primari a sobre del qual s'ha anat formant el cervell del animals superiors. Aquests conservem els instints que fegen reaccionar els rèptils però supervisats pel cervell superior que envolta aquell cervell primari. Si el cervell superior no pren el control, sigui perquè està danyat, és feble o mal format i qui acaba controlant l'individuo és el cervell animal, llavors el seu comportament dista del comportament que se n'espera de les persones.

És il·lustratiu recordar aquell home que, quan encara se'n sabia poc del cervell, a principis del segle passat matava a altres persones i se les emportava cap a una cova per menjar-se-les; se li va preguntar, per què ho feia i va respondre que la carn a la coba tenia millor gust. Es clar que el què volia dir era que li donava més plaer menjar en la tranquil·litat de la coba. Més endavant quan es va morir li van fer l'autòpsia i el que van descobrir era que tenia el cerebel més gros del normal. Era un cas molt clar on el cervell animal governava la persona.

Dins d'aquest panorama hi hauria feina per una tesina. Cóm es pot casar el que, d'una manera tant contundent, diu la carta astral amb la realitat d'una genètica que és ereditaria i que convergeixen ambdues explicant una mateixa personalitat de manera coherent?

Picant en la imatge del costat podreu descargar-vos la carta natal del presumpte psicòpata de Sellent.

La part més menyspreable d'aquesta gent és que fan sortir lo pitjor de la gent del seu entorn. De les cartes astrals s'en pot remarcar el fet que quan s'els ataca per les seves malifetes, responen fent-se passar per víctimes i, llavors a les víctimes de la seva misèria, els devoca tot els seu odi, els seus fems fent creure a qui no el conegui prou, i no tingui un criteri prou psicoanalític per adonar-se de l'engany, que és un pobre pagès i les seves víctimes gent molt dolenta.Utilitza un llenguatge famíliar com si vos estés parlant en molta confiança, en realitat peró, vos estarà envaucant. Fora fàcil caure en la tentació de respondre al seu comportament de la manera com ell ho faria. Provoca deixant les seves propietats en aparent abandonament, mentre ell es queda al agüait amagat. Diuen que "creu el lladre que tots fan el mateix quadre" (cree el ladrón que todos son de su condición) i així pensa que les seves víctimes actuaran com ell ho faria. Si es donés el cas, cosa que fins ara no n'hi ha notícia, llavors faria el gran escandol i faria creure que totes les seves malifetes les ha fet la seva víctima.

No és fàcil ficar-se en la seva pell per entendre com pensa, només d'intentar-ho entra un sentiment de repugnància una sensació que has de bloquejar una part del teu cervell i treure el gust pel patiment dels altres, o creure't i convence't que els demés són mols dolens i et volen fer mal i te n'has de defendre altrament (i pensant que el que no és dels demés és teu) et volen pendre les teves propietats. Tots els veíns estan contra tu i si no els tens a ratlla, et fotran.

El Sol en signe de terra fa que la persona estigui molt aferrada a les coses materials. Havent-hi mals aspectes astrals, la possessió de la la materia els dóna seguretat i confiança.

Conco

Una consideració a fer: La violència d'aquest home també està atiada per la frustració que li representa ser un home ja gran i no tenir una parella femenina. És un comportament prou conegut pels experts.