Arbusts de Sellent

Biodiversitat:

A r b u s t s d e S e l l e n t

A mig camí entre les herbes i els arbres, amb funcions uns cops com a herbes i altres com a arbres, sempres han estat allà fent servei o fent nosa, o les dues coses alhora. La tasca emprenyadora de socarrar-los, tallar-los o arrancar-los de socarrel. Les argelagues, els sanguinyolers, les bardisses, la vidarsa, les boixeres, el romaí, ... Sellent sense tots ells no fora el mateix, fan el paissatge i han fer la manera de viure. Els arbusts semblen tenir, més que cap altre vegetal, l'esperit de conqurir el paissatge. Pot ser perquè s'han avessat a lluitar contra l'empenta contínua de l'expansió de l'home.

Envieu-nos els vostres comentaris i els vostres coneixements en vers dels arbusts a: biodiversitat@sellent.cat

"Nom" nom a Sellent; "nom.." nom en català oficial o barceloní; "{..}" pronunciació.

Arç.

El seu gra, que nosaltres coneixem com grans d'arç, aranyons en cc, és el que s'empra per a fer lo patxaran. No s'han de comfondre amb el grans de curné. Els grans d'arç són molt aspres mentre els de curné són dolços.

Arç Blanc

Argelaga, Argeliaga

La planta de les punxes. S'empra per a fer els buigs i amb aquests, per xuflimar el dels porcs. És el que cal per encendre una foguera.
Argeliaga florida

la flor de l'argeliaga és medicina pel cor

Bruc

Es fan a sotabosc amb ells s'en feien graners (escombres per l'era)

Mores de bardissa (esquerra) i bardissa (dreta)
[Rubus ulmifolius]

punxe com la bardissa, fa fulles en forma de boliana o de cor, i s'enparxelle com una parra.

Creix en indrets de roca de difícil accés.

Boix, boixera

Curner florit, Murta

[Myrtus communis]

Gavernera,

roser silvestre

L'aigua de gavernes serveix per curar les morenes per absorció cutànea.

Les gavernes són el fruit de la gavernera, també en diuen tapaculs pel seu efecte restringent al pendren aigua.
Floreig al la primavera i fa el gra a la tardor (setembre)
macarulla Flor de la Gavernera
la picada d'insectes provoca una deformació que els insecten aprofioten per fer-hi lo niu

Ginebre


	Ginebre amb ginebrons

Ginesta i el seu friut els ginebrons de ginesta

[Juniperus communis]

No s'ha de comfondre la ginesta amb el ginebre, ni els ginebrons amb els ginebrons de ginesta, la ginesta fa la fulla pungenta més curta i més tupída i el gra més xic que es torna blavós mentre el ginebró més gros, es torna marronós. La ginesta també es fa normalment més esbelta que el ginebre.