Hi ha dos conceptes dins de rocs i fites, les moles que per la seua grandària o ubicació tenen nom propi i la constitució de la seva matèria. Els grans rocs eren gegants amb qui ningú s'hi atrevia de manera que acabaven ocupant el seu lloc en el paisatge essent marques de trencades, donant nom al paratge on es trobaven, o referències en un sentit ampli. La matèria no era pas menys important, si bé més desconeguda, així hi havia la sal de bruixa, els diferents fòssils que cada tipus tenia el seu nom propi, els rocs de ferros que n'hi havia de dos tipus, el de ferro rovellat de color del rovell i els que no es rovellaven, avui dia coneguts per meteorits, els rocs segons l'ús, per esmolar, per picar, per moldre, per paredar, per fer-ne guix, calç, ... arrodonits de riu, planes lloses, treballats o caps de gossos que no servien per res.

Els rocs són els símbols de la permanència, la immortalitat, del entrebancs als quals més val adaptar-s'hi que lluitar-hi en contra. Un Sellent sense els seus rocs no fora el mateix, els rocs han aguantat la seva terra, li han donat el valor del seus fòssils, ara manllevats cap a Nargó, han estat l'eina de construcció i els que han configurat el seu paisatge. Els sellentins poden passar però els rocs es queden.