Sellent.Cat_logo   Retorn a la pàg. pral.
Paratges de treme de Sellent
 
Pàgina Enrere a Fonts i Rius
Fonts i Rius Retorn a la plana principal d'Indrets   Retorn a la Plana Principal de Sellent.Cat Capelles de Sellent
Avançar Pàgina a Indrets de Culte
 

Cada pedra, cada sembrat, cada arbre, cada indret té un nom; si l'indret és més important té nom per més gent, si l'indret només s'hi referencia la família propietària llavors potser només tingui nom per aquella família. El paratges de solanes, colls i collades, obagues, barrancs, turons, bosquets, comes, englevats, són el farciment necessari del paisatge entre muntanyes, fonts i rius. On pastura el ramat, on llaura el pagès, on reposa el caminant, on la mirada desvela una nova vall, on creixen les alzineres, on fan el niu els tudons, on el vent fa xiular les rames, on s'avena l'aigua de pluja, on toca l'ombra a les 7 de la tarda o el sol a les 9 del matí tots són indrets o paratges amb un nom.

 

Costa amunt, costa avall, planells i besants, revolts i tirades, graons, rebolledes, roures, daurons, clops, omissers, parets i espadats, llaus i geleres, on va caure lo ruc,on va morir la vaca, on ets vas fer mal, on vas trobar aquella cosa, on pasturen les vaques, on fan lo cau los conills o a on lo té la guineu, on cante la cabrota, on té lo niu la corba, on s'escalfa lo llangardaix o si amaguen les serps. Paratges, trossos de paisatge amb identitat.

 
 
Altiplà de Ciutat

Ciutat (forma un altiplà)

 

Indret [42º 10' 15"~35" N, 1º 14' 10"~36" E, 820~900 m]

 

 
 
 
Coll de Prat Coll de Prat

Indret: [ m]

 

 
 
Canal del Julivert Canal del Julivert
  Indret: [ m]
 
 
 
 
 
 
Grau de Vidal Grau de Vidal

 

Indret [ m]

 

   
 
 
 
Collada de Creu de Ferri Collada de Creu de Ferri  
 
 
coll cal petito-cal estremos    
 
 
Coll de les Eres Coll de les Eres  
 
 
Coll de Gat  Coll de Gat  
 
 
Bosc d'Abets  Bosc d'Abets  
 
 
Mirador de Cretaci

Mirador del Cretaci

De recent construcció. Mostra les potades de dinosaure sobre el terrerot. Situat al peu de la Serra de Ciutat, al costat de les restes del Castellot dels Moros i a poc de la Font de Regueró. Veure'n la inauguració

Indret: [42º 10' 09" N, 1º 14' 34" E, 770m ]

 
 
 
Regalader Regalader regalader
 
 
--    
 
 
Collada dels Rois

Collada dels Rois o Collada de Cal Rafel

Per aquesta collada (centre de la foto) hi passa el camí que va del poble de Sellent al de Montanissell. Al fons, el bony d'Esturnó o Bony de Turnó (esquerra) i la Serra de Carreu (dreta)

Indret [42º 10' 31 " N, 1º 15' 22 " E, 875 m]

 
 
 
Coll de Massa

Coll de Massa

Situat al nord de la Serra Moneda i al unir-se aquesta amb la Roca de la Feixa

Indret [42º 10' 55" N, 1º 13' 51" E, 1.070 m]

 
 
 
Canal de Ramon Canal de Ramon  
 
 
La Izarda La Izarda  
 
 
-- Alt de les Costes  
 
 
Mirador de Cretaci Espluga Gran d'Espluganella

Al sostre de l'Espluga Gran hi ha un cilindre de pedra horitzontal que uneix dues roques formant una anella. Aquesta anella amb l'espluga forma el nom del solar d'Espluganella.

Indret: [42º 11' 59" N, 1º 09' 17" E, 1130m ]

Espluganella:     Una historieta dins de l'Espluga-Anella.

L'Espluganella es diu així perquè al seu interior, al sostre entre dues roques, hi ha un cilindre de pedra que uneix dues parets de roca formant una anella.

Expliquen que una colla de joves de Sellent s'hi havien reunit i van fer un castell per arribar fins a la anella. El més xic que va fer d'enxaneta va passar la cama per sobre de l'anella i s'hi va quedar penjat. Els demés van desmuntar el pilar i al veure lo xic penjat a dalt, van començar a riure. Amb el riure, no podien tornar a muntar el castell per baixar-lo. Finalment el devien poder tornar a muntar per abescar-lo

 
 
Espluga d'Espluganella Espluga Gran d'Espluganella

Interior de d'EsplugaAnella (1), el terra està molt trepitjat degut a que les besties salvatges i van a veure, sembla talment com si hi anés a veure tot un remat. (2)Al ennegrit sostre per antigues fogueres hi ha la anella que dóna nom a l'espluga i a tota la solana. Es tracta d'una columna formada per la unió d'una estalactita i la seva estalagnita que al replegar-se els sediments, característics d'aquesta roca, la dita columna va quedar en posició horitzontal. (3)El constant degoteix de la roca forma un parell de tolles d'aigua al terra i permet que al seu interior hi hagi vegetació. Però és sobretot un abeurador.

2Anella d'Espluganella 3tolla dins de l'espluga
 
 
Forat de la Bòfia  Forat de la Bòfia  
 
 
Trossos del Capellà  Trossos del Capellà  
 
 
     
 
     
Pàgina Enrere a Fonts i Rius
Retorn a la plana principal d'Indrets Al Cap de Munt Retorn a la Plana Principal de Sellent.Cat
Avançar Pàgina a Indrets de Culte