| |
Cada pedra, cada sembrat, cada arbre, cada indret té un nom; si l'indret és més important té nom per més gent, si l'indret només s'hi referencia la família propietària llavors potser només tingui nom per aquella família. El paratges de solanes, colls i collades, obagues, barrancs, turons, bosquets, comes, englevats, són el farciment necessari del paisatge entre muntanyes, fonts i rius. On pastura el ramat, on llaura el pagès, on reposa el caminant, on la mirada desvela una nova vall, on creixen les alzineres, on fan el niu els tudons, on el vent fa xiular les rames, on s'avena l'aigua de pluja, on toca l'ombra a les 7 de la tarda o el sol a les 9 del matí tots són indrets o paratges amb un nom. |
|
Costa amunt, costa avall, planells i besants, revolts i tirades, graons, rebolledes, roures, daurons, clops, omissers, parets i espadats, llaus i geleres, on va caure lo ruc,on va morir la vaca, on ets vas fer mal, on vas trobar aquella cosa, on pasturen les vaques, on fan lo cau los conills o a on lo té la guineu, on cante la cabrota, on té lo niu la corba, on s'escalfa lo llangardaix o si amaguen les serps. Paratges, trossos de paisatge amb identitat.
|
|
